La vida d’un altre

És estranya aquesta sensació d’anar-se fent gran
i veure com tot allò que temíem que canviés,
de fet, a canviat més del que podíem imaginar.
Potser és cert que el temps passa massa ràpid
i no ens deixa mirar a través de la finestra dels anys.
Sense saber-ho, també hem canviat nosaltres.
Però el record de tot el que hem viscut no ens ho deixa veure.
Quan ens mirem cara a cara, enfoncant al fons dels ulls,
encara som aquells nens amb por de créixer.
I quan ens posem al llit, just abans de dormir
tenim la sensació d’estar vivint la vida d’un altre.

Mirant d'afegir-me tímidament a la tendència.

Després de veure els blogs d'alguns dels meus amics he decidit intentar fer el meu. De fet, encara no sé què puc posar en aquest espai. Alguna cosa se m'acudirà. I si no, us donaré l'immens plaer de gaudir del no-res, que en aquests temps que corren una dosi de silenci i espai buit sempre ve de gust.