
dimarts, de desembre 29, 2009
Qüestió de signes.

dilluns, de desembre 21, 2009
N v q t'e d m
dissabte, de novembre 21, 2009
Mai se sap d'on pot sortir una bona frase...
dilluns, de novembre 09, 2009
LNL

And so it is
Just like you said it would be
Life goes easy on me
Most of the time
And so it is
The shorter story
No love, no glory
No hero in her sky
I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes...
And so it is
Just like you said it should be
We'll both forget the breeze
Most of the time
And so it is
The colder water
The blower's daughter
The pupil in denial
I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes off you
I can't take my eyes...
Did I say that I loathe you?
Did I say that I want to
Leave it all behind?
I can't take my mind off of you
I can't take my mind off you
I can't take my mind off of you
I can't take my mind off you
I can't take my mind off you
I can't take my mind...
My mind...my mind...
'Til I find somebody new
dissabte, d’octubre 31, 2009
Credo
diumenge, d’octubre 18, 2009
Hi ha una primera vegada per a tot...
dijous, d’octubre 15, 2009
Mundos paralelos (Móns peraximples)
dissabte, de setembre 26, 2009
A fondo

Estic parlant del programa A Fondo que dirigia i presentava Joaquín Soler Serrano quan jo encara no havia nascut i la tecnologia imposava la moda del blanc i negre. No és la primera vegada que la programació de BTV em fa treure el barret. Fa temps vaig comentar el deliciós programa Banda Sonora. Però, a part de fer programes ben fets (paréntesi per lloar al Gran Monegal, amén!) tenen el bon gust de reemetre produccions com L'escurçó Negre, 'Allo 'Allo!, Els Joves... Vaja, totes aquelles sèries que la gent de la meva generació va desitjar que no acabessin mai.
dijous, de setembre 03, 2009
(Versión extendida)
dimarts, de juny 16, 2009
I per què?
que avui em sento trist
per veure el meu desig
rebotar en el port
com una vella barca?
I per què haig d'engolir
la desesperació
de veure els teus ulls
comprenent-me al fi
una mica massa?
Voldria haver notat
en el ritme del teu pit
una petita escletxa
que em permetés comprendre
el que jo desitjava.
Voldria haver escoltat
en el teu fil de veu
que malgrat que tot va bé
tu també, tu també...
Potser volia massa!!
Per què haig d'amagar
que avui he passat fred
al costat d'aquell cos
que abans em desitjava?
Per què haig d'explicar
si avui tot està dit
que no he sabut dormir
sense aquella l'olor
que abans m'abraçava?
Però prendré el que tinc
que mai em sembla poc
i estimaré el coixí
que mai em dóna l'esquena.
I obriré el balcó
i escoltaré el veïns
que follen com lleons
enmig de la sabana.
Entre tots aquests records
que no han volgut tornar
us odiaré el punt just
per estimar-me una mica.
I plagiaré al Serrat
en aquella cançó
que encara no m'he après
perquè fa mal saber-la.
I m'adormiré
que ja s'ha fet tard
i em perdonaré
més aviat de cop
que de mica en mica.
dissabte, d’abril 25, 2009
Desempolsant
No sé massa bé com, Urgell (o era Diputació) avall, parlant amb una persona Com qualsevol altra, vaig recordar haver-ho escrit. Era aquell temps en que l'únic blog que tenia era de paper quadriculat i m'acompanyava amunt i avall pels carrers de Dublín. Compartia un pis mal llogat a la mafia xinesa. Una dels 4 habitants d'aquell infern reformat a paradís era una paduana d'ulls verds com finestrals que l'única cosa que tenia de Serena n'era el nom. Després d'abandonar el pis, de nou al Isaacs Hostel, vaig escriure aquestes línies que ara desempolso: se pintan de rojo los miércoles lluviosos
se mecen los otoños en los que dormías
se echan en falta aquellos llantos graciosos.
Se escapan los minutos de las uñas esmaltadas
se huelen los cafés de medianoche en los infiernos
se escribe en las hojas de las flores más inspiradas
se echan los veranos a la hoguera de los inviernos
que nos calientan las manos en nuestras madrugadas
se define el verbo irreflexivo de no tenernos
se termina el siglo de las veintidós campanadas
se esfuma la oportunidad de ponernos los cuernos
se agotan las pilas del coro de las carcajadas.
Se atrasan los pasos subiendo la escalera
se almacenan las heridas para presumir
se rescatan cenizas de la papelera
diumenge, d’abril 19, 2009
Sofía

de una ternura exquisita, de ardiente locura.
Porque tu nombre centelleando en mi pantalla
ejecutaba la versión expandida de mi sonrisa.
Porque compartimos amigos
y techo y tostadas con mermelada de fresas.
Porque ni la nicotina de mis excesos
ahuyentaba tus delicados besicos.
Porque el vino y el foie y porque tu ombligo
y porque el paseo de domingo que nunca dimos.
Porque has dormido sobre mi pecho un invierno entero
y nuestros latidos nunca han coincidido.
Porque no le pusimos nombre a nuestro exótico oasis
ahora no sé contar como volví al desierto.
Porque no nos miramos a los ojos al despertar de los incendios
ahora no sé que piensan tus pasos que se alejan de puntillas.
Porque ha sido casi tan ambiguo como hermoso
ahora me permito echarte de menos mientras me río.
Porque, al fin y al cabo, es un lujo haberte conocido
y aún podemos pasear cualquier otro domingo.
divendres, d’abril 17, 2009
I m'assec a esperar-te

divendres, d’abril 10, 2009
Extraordinari
divendres, d’abril 03, 2009
No escojas sólo una parte

dilluns, de març 09, 2009
Me gusta cuando callo porque nunca lo hago.
No lo escriboporque la tinta lo hace más cierto
dissabte, de febrer 28, 2009
Perdó per la idiotesa

diumenge, de febrer 22, 2009
Laureado por defecto

dilluns, de febrer 09, 2009
Poesía genética
J- Pues el gen responsable de ese fenotipo debe tener altísima penetrancia.
dilluns, de gener 19, 2009
El lado gris

dilluns, de gener 12, 2009
Dulces señuelos

diumenge, de gener 11, 2009
Com ho diria...?
He aconseguit estimar-me prou com per a què vulguin estimar-me.
Sopars, telèfons, somriures, petons, nits...
Malgrat tot, necessito anar més enllà.
Potser és malaltís, però l'excés d'accés em desmotiva.
Necessito estimar-me tant
que no em calgui que els altres ho facin per mi.
M'adono que l'amor i la necessitat són antònims
i que necessiti que m'estimis és una paradoxa
massa complicada de resoldre si estàs al meu costat.