Després de reflexionar un temps, he decidit publicar una foto suau. Les altres que havia fet les guardaré com a col·lecció privada per a públics més restringits... ;)Els genitals, a ningú se li escapa, son una de les característiques principals que diferencien els homes i les dones. Però no ens difenrecien simplement d'una forma anatòmica. No és només qüestió de massa, ni de lubricació, ni de concavitats o convexitats geomètriques. Els nostres genitals condicionen la nostra manera de ser. No només ens donen forma al pantalons o ens canvien el to de veu i la quantitat de pèl. Els nostres genitals modulen com pensem. Sovint arribant a fer que, simplement, no pensem.
Els genitals són segurament un dels conceptes amb més sinònims que existeixen. No em dedicaré a fer una llista. Només us diré que titola i xona em resulten molt gracioses i que m'agrada molt anomenar-los "sexe". De fet, només escrivint en un paper "el teu sexe", sense necessitat de més adjectius, tinc una erecció. És una associació d'idees que sovint passa directament per la medul·la espinal. Digne d'estudi!
En el cas masculí, el penis comença sent, a part de l'eina per pixar, una font de complexes per qüestions de tamany. Tot comença quan es mesclen pubertat, crueltat escolar i vestidors de la classe de gimnàstica amb diferents genètiques i ritmes de desenvolupament. I aquest complexes poden arrastrar-se durant tota la vida. Cal anar en compte, doncs, ja que per molts homes l'orgull es medeix en centímetres. I per això el tamany sí que importa. Em resulta graciós imaginar que passés el mateix en l'equivalent femení i que les nenes anessin pel pati dient: "La Maria la té poc profunda...!". Tot i que quan arribem als pits ja tocarem el tema del tamany...
Els genitals donen forma a la roba que portem i condicionen el tipus de roba interior que vestim. Però en el cas masculí això pot ser un problema ja que ens obliga a ser escandalosament sincers. Ballar, anar a la platja, llevar-se al matí o mirar una pel·lícula són coses simples que es poden convertir en una situació molt compromesa per culpa d'una erecció descontrolada. Això ens converteix en éssers poc subtils per naturalesa. No podem masturbar-nos sense que es noti i molt menys arribar a l'orgasme dissimuladament. Tot al contrari que les dones, que són famoses per haver de fingir els orgasmes.
Hi ha molts altres aspectes dels nostres sexes però només en citaré alguns: els homes ens espantem si ens raja sang dels genitals, en canvi les dones (i l'home corresponent) s'espanten quan esperen veure rajar sang i no raja. Els genitals són el principal punt dèbil d'un home: un copet als nostres en deixa doblegats a terra i veure (o intuir) els genitals femenins ens converteix en animalets totalment manipulables. Els nostres genitals són molt versàtils: ens els podem posar per corbata quan tenim por, ens cauen a terra quan ens sorprenem i ens pot fer de cervell quan la sang no arriba al cap.
Els genitals són la màxima expressió del sentit del tacte, especialment en el cas masculí. La fem servir per pixar, ens masturbem, ens la coloquem bé quan caminem, els la rasquem mirant la tele... És com una joguina amb la que neixem i sempre ens ajuda a distreu-re'ns. Però no hi ha cap manera millor de gaudir del tacte que practicant el sexe. No es pot descriure el que passa quan el sexe masculí i femení entren en contacte. Aquella calidesa, aquell fluir de sensacions, aquella sensació que fon els límits dels dos cossos en un de sol... Les poques vegades que he estat apunt de creure en Déu ha estat dintre del cos d'una dona. Només un ésser suprem pot haver creat alguna cosa tan sublim!
Però el sexe no s'acaba en plaer tàctil. A vegades el sexe és una forma d'expressió, un llenguatge. He intentat dir-li a algú que l'estimo amb poemes, flors, bombons,... Però la vegada que m'he sentit més aprop de dir-li el que sento, amics, us asseguro que ha estat fent l'amor. Un dia vaig escriure: "Sobre la pell no hi cal escriure versos", dos cossos s'ho poden dir tot en silenci, o potser entre gemecs... I del sexe en surt la vida. Tots som fruit del sexe i curiosament ens fa vergonya parlar-ne. La paternitat és un tema que dóna molt de sí i ja m'estic allargant molt. Durant molt de temps ni se m'havia passat pel cap ser pare i encara hi sóc lluny. Però un dia, no fa gaire, em vaig sorprendre imaginant-me tenint fills. Vaig arribar a la conclusió que és una de les millors maneres de saber quan t'estimes a algú.
El nostre sexe ens fa molt diferents però alhora ens uneix. I de quina manera!!! :)
