Goma quan som infants, o dibuixants, tendres, brillants.
Tippex quan ens fem els grans i no desfem, només ocultem la veritat (Excés de gintònics).
Control+Z pels afortunats amb memòria flexible i domesticable (Cervells positrònics).
Full nou, paperera plena de dolorosos records, de fracassos o d'assajos.
Corregir és un acte de valentia. Per fer-ho cal haver assumit l'error. Prendre'l com una font de coneixement i no com un signe de debilitat. Jo m'equivoco (massa). La magnitud de la cagada és directament proporcional a la por que genera intentar solucionar-la. Desperto tard amb el cap amagat sota l'ala esperant que tot hagi tornat al seu lloc, esperant que a força d'ignorar-ho desaparegui. No hi heu pensat mai? Com es justifica l'existència d'aquelles coses que mai ha vist ningú? Podria viure apaciblement amb els meus errors si només els conegués jo. Però, per què explicar-ho, això mai és així. Encara que tanqui la boca després d'escupir, la saliva segueix lliscant cara avall. Quan això passa, som esclaus del perdó. Tan sols ens queda que les nostres víctimes més estimades vegin en els nostres desperfectes un mirall on despullar-se i transformin l'odi en clemència.
De la clemència a la confiança hi ha un camí massa delicat com per ser potinejat per les meves paraules. Diguem que: "Il faut être très patient, répondit le renard. Tu t'assoiras d'abord un peu loin de moi, comme ça, dans l'herbe. Je te regarderai du coin de l'oeil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus..."
