Que rime con Sabina

Como te conté, un día me atreví a pensar que podía escribir un soneto. Porque ardes en deseos de más Sabina y más yo en tu vida... XD Aquí me tienes imitándole (esta vez sin cantar, ni beber, ni fumar).

Que rime con Sabina

Se trata de nadar en los perfumes
se trata de desgastar los perfiles
se trata de encender si te consumes
se trata de inventarse los carriles.

Se trata de reírse de la muerte
se trata de morirse de la risa
se trata de tentar la buena suerte
se trata de escaparse de la prisa.

Se trata de tratar con buenos tratos
se trata de explorar sin gabardina
se trata de ladrar como los gatos.

Se trata de estar loco en la colina
se trata de pagar los ratos rotos
se trata de que rime con Sabina.

SoMriueS

La veritat és que feia molt de temps que no llegia aquest llibre. Segurament aquesta és la màgia de comprar els llibres que per algun motiu algun dia han estat especials (i els que no també).


Vam anar a sopar. Pot haver-hi un motiu millor que una veu com la seva, amb els ulls encesos, invocant uns versos?

(que em perdoni la Maria-Mercè Marçal)

(en canvi tu, si vols, torna'm a somriure)

en cursiva: fragments del llibre

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
I festejava amb el son en aquell racó
on, si vull, imagino que tu reposes.

(Ara apago els llums i t'escolto)

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
El seu pessigolleig
desfà el nostre conjur
i s'escola la son
entre els meus ulls,
sense trobar-te...

Lligo els records i tanco la maleta:
revisc el so del teu missatge brillant,
tremolós, dins de la meva butxaca.
Bussejo per rius de pols (de pluja i sol)
respirant la veu d'una Bruixa de Dol.
Em prenc llicències arriscades, mesclo
els teus mots sincopats i la pell tersa,
versos com llunes i els meus mots, perversos.

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Basteixo de totxanes
un pam d'horitzó i hi dibuixo
aquell núvol més menut,
el que duia confetti a les butxaques.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Ahir va tornar a ploure. Jo, ben moll, somreia.

Mírame

Mírame a los ojos y derrótame.
Por fin ya ni los silencios se atreven
a susurrarme más desesperanza.
Mírame. No quiero esconder mi miedo
ni decir que el vacío pobló ese agujero
que dejó tu nombre al olvidar el mío.
Mírame. Quiero mostrate este naufragio.
El amor es ya sólo una palabra que
no nos sabe describir ni nos respeta.
Mírame. Siente mis ojos entrar en ti,
mi sangre mezclándose con la tuya,
mis deseos esclavos de tu bolsillo.
Mírame. Quise llorar y ya no supe.
Resultó tan triste este esbozo de final
que no quedó ni siquiera la tristeza.

Balcons i llunes, ciutats i nits

Se m'entrebanquen els somnis
entre els llençols de la tardor
que s'ha afanyat massa a venir.
M'enamoro de nou del meu coixí
que avui ha decidit dir-se com tu
mentre espio la lluna des del balcó.
Destil·lo el silenci de la ciutat
entre els esbufecs de dos veïns amants
entre la cadència tossuda dels motors.
I invoco la son entre vells llibres
llegint per primer cop versos que ja conec
avui que encara que la pols ompli el paper
els meus ulls miren amb llum encesa.














potser fumant llegeixo en veu baixa:


"El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin els llums dels carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa."


Miquel Martí i Pol