República B612: de gener 2008

divendres, de gener 18, 2008

MIR

De ben segur que tots sabeu dels capricis laberíntics amb els que ens premia o ens castiga la vida. Després de 25 anys (quasi 26 ja!) de donar voltes com un ninot pels budells del temps em trobo que un gran nombre de les persones més importants de la meva vida són metges.

No sé, ni vull saber, si això és un missatge subliminal que m'insinua que si segueixo vivint així necessitaré de la seva professionalitat. En tot cas, encara que sovint es facin un xic pesats amb les seves batalles de sala d'espera i bata verda i els seus termes exclusius i excloients, són els meus amics. No calen més adjectius.

Aquest dissabte, després de 6 anys i un segle d'estudi, aquests amics meus (els que encara no són residents) s'examinen. 6 hores de tensió ductil i maleable decidiran el rumb de les seves carreres i la densitat dels seus somnis.

Jo no sóc un home de fe. Odio els cànons i les doctrines. Sóc dels que no creuen un éssers suprems, omnipresents i omnipotents, segurament perquè em nego a creure que pugui existir algun ésser amb tanta mala llet com per dirigir l'univers d'aquesta manera. Les meves oracions, doncs, són de fet desitjos. Desitjos que repeteixo una vegada i una altra amb l'esperança que a còpia d'acumular-se decantin la balança cap al meu costat.

Així que, amics meus, em poso al llit i oro:

Sabiduria, sort i energia!

Fareu el millor examen de la vostra vida!

Sabiduria, sort i energia!
Fareu el millor examen de la vostra vida!

...

dimecres, de gener 02, 2008

Lux(e)úria

M'avanço als amants dels jocs de paraules i als versats en llenguatge mèdic: No, no té res a veure amb presència de luxe en orina. Tot i que després d'aquests dies, si el luxe no es transformés en deixalla, corbes abdominals o agulletes a la zona lumbar, seria ben possible que em sortís luxe fins dels porus de la pell.

El títol té més a veure amb:

Pell Morena

M'assalta la teva veu penetrant, buscant-me,
esquivant l'estridència fumejant de l'ambient.
Em troben els teus ulls encesos de desig
com fars nocturns guiant les meves mans.
Els nostres llavis saludant-se atrevits
deixen que parlin els dits i callin les mirades.
Se'ns inunden els sentits, galopem bojament
per les costures dels vestits, estripant la roba,
devorem l'olor descarada dels nostres cossos,
explorem els racons de la nostra impaciència.
Amanseixo el ritme de l'encontre entre els teus pits,
degusto lentament el sabor a atmelles
del teu ventre bru que no coneix l'hivern.
M'inundo de la salabror del teu sexe,
suau i rodó, sucós, com un préssec d'agost.
Compassem la lúxuria desvocada, ardent,
i rebem de nou la matinada amb el luxe
estrident de les nostres veus encaixant, mesclant-se.

El dia et sorprèn adormida sobre el meu pit
avui jo sóc el teu coixí i tu ets la meva manta.