
"... As I lie in my bed there's a space in my head
Where there used to be colours and sound."
I tanco els ulls i recorro amb la punta dels sentits
tots aquells records que romanen
en algun racó pervers de la memòria.
És imprevisible, pràcticament màgic, com ens vetllen
des de les ombres dels carrerons dels anys
i ens salten de cop a la jugular de l'ànima
per fer-nos tremolar com el fred en sortir dels bars.
Cançons, olors, colors, veus, noms...
Petites peces de la nostra nostàlgia
que sovint ens fan plorar,
però ens donen un trosset més de vida.

