És estranya aquesta sensació d’anar-se fent gran
i veure com tot allò que temíem que canviés,
de fet, a canviat més del que podíem imaginar.
Potser és cert que el temps passa massa ràpid
i no ens deixa mirar a través de la finestra dels anys.
Sense saber-ho, també hem canviat nosaltres.
Però el record de tot el que hem viscut no ens ho deixa veure.
Quan ens mirem cara a cara, enfoncant al fons dels ulls,
encara som aquells nens amb por de créixer.
I quan ens posem al llit, just abans de dormir
tenim la sensació d’estar vivint la vida d’un altre.
6 comentaris:
¡recórcholis!
m'encanta la profunditat del teu comentari. Però sempre he preferit "retruécanos", "caracoles" o "chispas".
no ens oblidéssim del cáspita o succedànis de dubtosa qualitat com retruenos y rerayos.
i què fem sino viure la vida d'un altre? el d'ahir ja no sóc jo...
això de la vida d'un altre m'ha fet pensar en els llibres del Paul Auster...cómo vivir la vida de otro y hacerla tuya...ja sé que no va per aquí la història però mira cada un pensa en el que pensa, ves...muxus titu! xD
ei petit príncep, que ho tens una mica mort això! dale alegria al blog!!
Publica un comentari a l'entrada