Després de tot aquest llarg temps
d’evitar seure aquí i pensar
em trobo mancat d’arguments
com quan et trobo pel carrer
i ja no sé de què parlar.
Ara buscava sentiments
per poder omplir aquest full tan blanc
però per sentir s’ha de viure
i no tinc temps, haig d'estudiar.
em trobo mancat d’arguments
com quan et trobo pel carrer
i ja no sé de què parlar.
Ara buscava sentiments
per poder omplir aquest full tan blanc
però per sentir s’ha de viure
i no tinc temps, haig d'estudiar.
4 comentaris:
si realment entens això de l'esquema, i creus que no tens temps per viure ni per sentir... crec que tens un problema, i ho dic amb la millor de les intencions i sense ànims d'ofendre. Pensa que qualsevol dia, mentre passejes pel carrer, et pot caure un llamp a sobre... i llavors a qui li explicaràs com sintetitza la insulina? Ànims
jeje! Ja faig el que puc per viure una mica. Però sovint em capfico tant en el dia a dia, possiblement pensant en que això suposarà demà, que no deixo temps per altres coses. Tb s'ha de dir que quan no tinc exàmens ho recupero de cop!! XD
molt millor :P
Mentre penses que no tens temps per viure ja estàs perden el temps. PEr tant, animus i a VIURE, que són dos dies.
Alegrat, no et preocupis massa la vida és curta i el temps ho veu passar tot.
Cuida't molt!!!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada