Diuen que les paraules se les emporta el vent. I possiblement això passi moltes vegades. Però avui les paraules han estat un bàlsam. Després d'un cafè i una conversa he pogut somriure sense fingir. He pogut pensar que sigui com sigui i sigui el que sigui el que passi, serà més fàcil que com ho veia ahir. Sembla poc, però és un prodigi, us ho asseguro.
2 comentaris:
A mi tb em va sentar bé el tallat-descafeïnat-de-sobre-amb-gel. S'ha de veure quants en necessitarem per sentir-nos del tot bé.
I ho veurem. No importa la quantitat en aquest cas. Sinó tot el que no deixarem perdre.
Publica un comentari a l'entrada