Exiliem a la nostàlgia.Calem foc als protocols.
Abolim les condicions.
Compartim el que hem viscut
com la part més íntima
que ens uneix i també ens descriu.
Però deixem fluir el temps
sense lletres petites
ni resums, ni conclusions.
Prohibim conjugar passats,
condicionals i futurs.
Estimem cada detall
del que ara podem viure.
Degustant pausadament
el plaer de tenir-nos.
Elogiant la sort de poder
mirar-nos i somriure.
La fórmula és senzilla.
Tu i jo, ara i aquí,
simplement improvisant.
5 comentaris:
Què maco que t'ha quedat. Simple i directe, com ha de ser. M'ha agradat molt.
Preciosa declaracions d'intencions. Esper que sigui bilateral.
Jo també ho esperava Eva. Però ja saps com és la vida... Espera que et relaxis per clavar-te-la més forta.
una petit improvisació matinal, música de capçalera, avui m'he llevat amb la gola resseca:
Si tornés a començar
no diria que sóc jo
ben bé és obvi i notori
que no ho sóc ni vull saber-ho
Partiria del silenci
per cantar-te exhalacions
una a una dos a dos
ull a ull cos a cos
Condició condicionada
jo seria el teu esguard
font del cos serè i ple
que no sap dir-te per què
M'enduria pel record
d'un futur que ens hem prohibit
i et daria un camp de plors
allà on tu sols vols amor
Qui sap com jo t'amaria
si tornés a començar
ben bé és obvi i notori
que no ho sé ni vull saber-ho.
b-612,
El que avui és present demà serà passat i el que ahir era futur, avui és present...i sempre es repeteix.
No hi ha volta de full.
Un vers bonic!
Publica un comentari a l'entrada