Fa unes hores he rebut un regal d'aniversari. Feia dies que sabia que me l'estaven preparant i el neguit de la curiositat ja s'apoderava de mi...Un mirall que em mira
una fotografia que m'observa.
Em miro al fons dels meus ulls
m'acaricio la barba descuidada.
Somric sense cap reserva
una vegada i una altra.
Però el millor reflex del teu regal
no el retorna la llum. La màgia
que fa esclatar el meu somriure
està forjat a l'anvers de la memòria
escrit a l'altra banda del cristall:
el traç dels teus dits, de les teves mans...
Porto hores buscant les paraules justes per dir-ho i fracasso. Un Regal com aquest, per com l'has pensat, per com l'has preparat, per com me l'has donat. Segueixo buscant les paraules justes...
(T'he dit que m'ha agradat MOLT?)
6 comentaris:
Ha estat un plaer! ;)
Jo crec que les paraules són les encertades.
D'un regal n'has fet un vers. Com la joia més preuada.Pel que deu significar per a tu, i per com al fer-lo han pensat en tu.
Miralla't i busca la persona que ets i segueix tal com ets.
Felicitats de nou!
Anònim: El plaer, ja saps, és mutu. ;)
Joana: Suposo que tothom coneix el sentiment de trobar les paraules insuficients. Però per sort no només tenim paraules. Gràcies de nou Joana.
Un mirall a les fosques
que calli molt i ho escolti tot
un tacte de tinta
que calqui l'os i plori sang
un somriure demà
que ara estic cansat
Un mirall per emmirallar-se i reflectir el que sents...molt bé. Felicitats, doncs.
Maco el mirall, maco el vers. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada