Capgiro la meva ànima
en tots els angles que conec
combino ombres i llums
jugo a cartes amb l'atzar
i guanyo amb un farol.
Sense voler-ho et copio
el plor i el somriure.
Si alguna cosa he après
és que sóc com sóc,
així, com em veus, res més.
I estimo tant el que sé
com el que he d'aprendre.
(Potser algun dia poso una foto, compto les sílabes i itento rimar-ho. O potser no!)
8 comentaris:
Com diuen en un anunci : " Porque tu lo vales!"
"I estimo tant el que sé
com el que he d'aprendre."
M'encanta. Si fos tu jo no canviaria ni una coma, però tu no ets jo, i ja bé ho dius, que ets com ets. Fes el que vulguis, perquè sempre estarà bé.
la poesia que té com a màxima aspiració la senzillesa. És un repte que sorteges amb solvència. Seguirem per aquí, salpebrant les cisures.
Així ja està bé!!!! muas.
jo crec q aixi ja sta be.
La força de les teves paraules dibuixen prou nítidament les imatges que ens obsequies.
Poderosament tendre.
Senzillament universal.
moltes gràcies
Moltes gràcies per la vostra poca exigència :) A TOTS!
ja he arribat...
a mi m'agrada, però continuo dient que ho podries fer millor.
ho has escupit tal i com sortia...
repeteixo,m'agrada. Quan fem un sopar per la ciutat?
Publica un comentari a l'entrada