- Cafè (amb xocolata ben amarga). Dolça soledat, suc de lletres al meu bloc de notes, coses simples que no tenen preu. Hagués estat orgàsmic compartir-ho, per exemple, amb tu.
No sé si hagués estat orgàsmic...amb mi... però segur que haguéssim rigut molt!!! Passa-t'ho molt bé i ens ho expliques! bentornat per aquí!!! una abraçada!
Quanta vidinha!!!M'han agradat aquests motius....sobretot, molt envejable aquesta vetllada al cafè Majèstic!bones vacances i segueix vivint!nos vemos en los bares. 1 abraçada
Les venes podran rajar, en proporció amb les ganes de seguir vivint instants, en consonància amb les ànsies (tot i que la rima sigui assonant), en dolç emportar-se per les corbes del camí (o d'una copa).
El plaer de compartir, en la llunyania, els instants que no hem viscut plegats.
I jo que a vegades, en secret, et creia perdut, i resulta que eres al país dels fados i del vinho verde (desconegut per a mi). A mi també em passa que als viatges, encara que sigui per un instant, sempre em falta algú. La propera vegada xiula. I segeix deixant aforismes com un record del teu alè.
- Copa de Vinho verde.
- Fransecinha.
- Cafè (amb xocolata ben amarga).
Dolça soledat, suc de lletres al meu bloc de notes, coses simples que no tenen preu. Hagués estat orgàsmic compartir-ho, per exemple, amb tu.
7 comentaris:
No sé si hagués estat orgàsmic...amb mi... però segur que haguéssim rigut molt!!!
Passa-t'ho molt bé i ens ho expliques!
bentornat per aquí!!!
una abraçada!
Com diu la Joana, amb mi no se si haguès estat orgàsmic, però també haguessim rigut :-)
Els orgasmes són tan variats com les companyies. N'estic segur que hagués estat orgàsmic!!
Gràcies Joana per tornar amb mi!
Gràcies Anna per visitar-me per primer cop (oi?). Un petó... mmmm... Us deixo escollir! XD
Quanta vidinha!!!M'han agradat aquests motius....sobretot, molt envejable aquesta vetllada al cafè Majèstic!bones vacances i segueix vivint!nos vemos en los bares. 1 abraçada
"más de cien palabras, más de cien motivos..."
Les venes podran rajar, en proporció amb les ganes de seguir vivint instants, en consonància amb les ànsies (tot i que la rima sigui assonant), en dolç emportar-se per les corbes del camí (o d'una copa).
El plaer de compartir, en la llunyania, els instants que no hem viscut plegats.
I jo que a vegades, en secret, et creia perdut, i resulta que eres al país dels fados i del vinho verde (desconegut per a mi).
A mi també em passa que als viatges, encara que sigui per un instant, sempre em falta algú. La propera vegada xiula.
I segeix deixant aforismes com un record del teu alè.
ualaaaa, que xulo!
Publica un comentari a l'entrada