Lux(e)úria

M'avanço als amants dels jocs de paraules i als versats en llenguatge mèdic: No, no té res a veure amb presència de luxe en orina. Tot i que després d'aquests dies, si el luxe no es transformés en deixalla, corbes abdominals o agulletes a la zona lumbar, seria ben possible que em sortís luxe fins dels porus de la pell.




El títol té més a veure amb:




















Pell Morena


M'assalta la teva veu penetrant, buscant-me,
esquivant l'estridència fumejant de l'ambient.
Em troben els teus ulls encesos de desig
com fars nocturns guiant les meves mans.
Els nostres llavis saludant-se atrevits
deixen que parlin els dits i callin les mirades.
Se'ns inunden els sentits, galopem bojament
per les costures dels vestits, estripant la roba,
devorem l'olor descarada dels nostres cossos,
explorem els racons de la nostra impaciència.
Amanseixo el ritme de l'encontre entre els teus pits,
degusto lentament el sabor a atmelles
del teu ventre bru que no coneix l'hivern.
M'inundo de la salabror del teu sexe,
suau i rodó, sucós, com un préssec d'agost.
Compassem la lúxuria desvocada, ardent,
i rebem de nou la matinada amb el luxe
estrident de les nostres veus encaixant, mesclant-se.

El dia et sorprèn adormida sobre el meu pit
avui jo sóc el teu coixí i tu ets la meva manta.