(una nova proposta de Relats Conjunts)

Aún puedo oir sus voces burlonas riéndose de mi indumentaria. No encontré nadie que entendiera que siempre que tengo una cita importante cuido mi imagen. Tampoco me importó. Me afeité, me puse esa camisa blanca que me da un aire a James Dean, me perfumé sutilmente (exagerar en el olor ahuyenta en vez de atraer. Lo excessos consiguen efectos inversos. Los extremos se tocan...). Me puse el traje de gala y un girasol en la solapa, no me puse gomina. Esta ocasión no lo requería. Intuía que le gustaría jugar con mi pelo. Me llevé mi bastón de los domingos, el que me hace sentir todo un caballero cuando paseo por la calle mayor, y andé sin más dilación. No hubiera soportado llegar tarde.
Nadie entendió dónde iba vestido así. Se rieron de mi pero no me importó. Siempre cuido mi imagen cuando tengo una cita importante. No todos los días se tiene la posibilidad de camelar a la Libertad!
13 comentaris:
M'ha agradat el teu relat, sobretot el final.
I gens fàcil tenir una cita amb ELLA.
Molt maco!
Una abraçada!
Tu intuición, una vez más, no se perdió entre esta niebla becqueriana: A ella le encantó jugar con tu pelo mientras le regalabas el girasol.
No es muy amante de las flores, pero los girasoles le encantan; por su luz amarilla y alegre, por su Libertad...
Ell final, com diu el Jordi, apoteóssic! Molt bo!
Ja intuïa que la cita era amb algú així, i és que ens hem d'engalanar bé davant d'una dama com aquesta. Molt bon relat, i la veritat és que, mires el quadre, i lliga perfectament.
Un girasol en la solapa? En la tierra de la lengua dulce hay girasoles gigantes. Para solapas gigantes. Para gigantes... aunque claro, teniendo una cita con la Libertad, otra cosa no podría ser. Un gigante. Valiente.
Besos
Clémentine m'ho tret... un girasol a la solapa? Per anar menjant pipes pel camí pot estar bé...
El relat m'ha agradat, això també! :)
M'ha semblat genial! Em trec el barret, sí, sí, sí!
Ara, això del girasol m'ha intrigat força! hehehehe
Enhorabona, és veritablement una idea fantàstica!
Somriures!
Curt, ple d'esdeveniments i grans coses sense dir-se, m'ha agradat :) salut.
Simplement genial...
Bravo!
mmm..la llibertat! Per ella, tot s'ho val! Salut!
Tot un senyor: engalanat, sense gomina i puntual. Un relat exquisit.
Cita important! Potser tots hauríem de seguir el seu consell i engalanar-nos bé, a verue si ella ens fa una mica de cas.
Publica un comentari a l'entrada