Sovint cal enganyar-se a un mateix
per poder dir les coses clares als altres.
I dir les coses clares al altres
ens pot convéncer a nosaltres mateixos.
L'alegria pot néixer d'un somriure aliè
però també del propi, sense més motius.
El cap i els peus, l'objecte i el reflex,
l'inici i el final... punts de vista!
Avui somric, perquè ahir somreia quan vaig sortir del concert d'Atelier (veí, científic, músic, amic) i ja somreia quan hi vaig arribar. Tal com havia de ser, l'inici del concert va ser el Final de Festa i l'inici de la festa va venir al final del concert:
S'escalfor des primer sol de s'any
Me torna a desglaçar
M'he anat tornant un poc més raro
Des que vaig comprar aquella caravana
I me'n vaig anar a córrer món
I me deman a on encaix jo ara
Després d'haver recollit amor de tanta gent
Han tancat ses llums i anam mig gats
De retirada I pens que ja s'estiu se'n va
I haurem de partir
Sort des records. A s'hivern
Pensaré només en es bons moments.
... es bons momeeeeeeeents, es bons momeeeeeeeeeents, ...
Gracis!
3 comentaris:
yo añadiría:
Vine, vull que me expliquis
què és ser feliç...
Porque un mismo concierto da para mucho
Segur que estàs wapíssim quan somrius ;)
Bon cap de setmana!!!!
com va el viatge??
Molts petons
Publica un comentari a l'entrada