Mundos paralelos (Móns peraximples)

Relats Conjunts

MUNDOS PARALELOS - Daniel Estebe

Les nou i deu. Aquesta era la seva única certesa. Les nou i deu en el seu país, en el seu racó de món. Més enllà de les convencions, tothom ho veia, hi havia fets com el color del cel, com l'alçada del sol per damunt de l'horitzó. Però ella necessitava una mesura intangible, irreal, suficientment etèria com per assegurar que ningú la podria rebatre. Adorava la incorruptibilitat del conceptes, l'esterilitat de les idees que fluïen pel seu cap. Se li eriçava la pell d'imaginar el silenci imposant-se com un esclat sobre tots ells. Callant per sempre els dolls fètids de paraules ronyoses que escopien inexorablement tots ells. Tota aquella munió de fills de puta. Plaga corrosiva. Amants del imperialisme mental, de les salutacions i les opinions, dels jocs de paraules, dels anuncis, dels debats!!!

Eren les nou i deu. Abans de sentir les seves veus preguntant, ordenant, suplicant. Abans de veure com esquinçaven les parets que durant anys havia plastificat. Abans d'haver de suportar els seus comprensius comentaris de commiseració, saltaria ben amunt esperant que el terra encara fos ben dur.

Eren les nou i deu. Mentre queia imaginava el dolç silenci de la mort i somreia.