dissabte, de gener 21, 2006

Pells


El meu pit és un desert
sense la dansa del teu tacte,
com una foto en blanc i negre
amb un petó de pintallavis.

Només el meu vell coixí
celebra aquestes nits
en que el teu cos no m'escalfa.
Ell també sap enyorar les abraçades.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo aquest pit el conec
i no és com un desert.
És suau i m'escalfa
quan tremolo i tinc fred.

República B612 ha dit...

Hi ha abraçades que fan ploure en els deserts més secs...

n3fen ha dit...

et depiles?

República B612 ha dit...

JAJAJAJA! No! Jo sóc així, home de poc pèl.