VI
Abrupte i prepotent, aquest esclat
que em serva erecte i m’empeny cap a tu
muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent
a la crida del temps, deturo el temps
en el teu cos i et beso els llavis molls
i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc de somnis pel crestall del mots
i en el silenci dens d’uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences. Glops de boira i mar
fan d’horitzons que vulnerem, i tot
és el teu ventre lleu i els teus malucs
duríssims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.
Miquel Martí i Pol
Estimada Marta
Abrupte i prepotent, aquest esclat
que em serva erecte i m’empeny cap a tu
muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent
a la crida del temps, deturo el temps
en el teu cos i et beso els llavis molls
i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc de somnis pel crestall del mots
i en el silenci dens d’uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences. Glops de boira i mar
fan d’horitzons que vulnerem, i tot
és el teu ventre lleu i els teus malucs
duríssims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.
Miquel Martí i Pol
Estimada Marta
Cadascú canviarà Marta pel nom que li convingui i passejarà per aquell cos amb els dits de la imaginació... Prefereixo els dits de veritat. És clar! Però no sempre es pot escollir.
2 comentaris:
Preciós aquest poema, tendre, íntim... com sempre Martí i Pol.
Només puc dir una cosa, que a l'hora les diu totes: Mmmmmmm... (ja saps).
Publica un comentari a l'entrada