Dos tamborets buits
asseguts un davant de altre
mirant-se als ulls
acariciant-se les mans
entrecreuant les cames
mossegant-se els llavis.
Dos tamborets buits
fent mil projectes.
Dos tamborets buits
un plat ple de formatge
i dues copes de vi rosat
que segueixen allà
esperant veure’ns arribar.
6 comentaris:
... i arriba un dia que la vida és un teatre q se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal la meva vida i sense tu ja no me val... (Viure sense tu, Antònia Font)
T'estimo Martí! Vull que aquesta me la dediquis akesta nit! XD
S.
Sovint, cara al no-res
que sóc jo quan et recordo,
m'enfilo com un pres
del meu jo; i ja hi torno.
Cerco infeliç ton bes
infutur i m'adorno
animós en un vers
més impur: abandono.
Cap remota cantonada
d'aquest cap tan caparrut
té el secret de la tonada
del teu cos que ara s'esmuny.
En fugir ets retrobada
com un plany esmaperdut
i no tinc altre besada
que els meus llavis de sorrut.
La mateixa pregunta cent vegades
i el mateix tornaveu: la teva absència.
Miquel Martí i Pol
Mmmmm... Deliciós Eva! MMP ja fa tant que omple la meva vida!!
Publica un comentari a l'entrada