Ara arribo d'una altra costellada a casa del Francesc. Aquest cop era obligatori assitir a l'encontre amb una disfressa i no ha faltat el clàssic partit de futbol sobre terreny irregular. S'ha usat licor com a beguda isotònica i la victòria ha estat, com sempre, el luxe de ser-hi.
Podria fer-vos una crònica detallada de la trobada, però segur que ja se n'ocuparan a
Aixonoésunacollaniésres. Jo us faré un resum:
: )
8 comentaris:
per cert mestre, tinc les seves ulleres de protecció oficial. no em diguis com però les va portar el guali cap a casa...
ke pasa ke ja no deixen comentaris les teves admiradores o ke? :P
Com jo soc una admiradora i em don per al·ludida deixaré un comentari.
No hi ha res com els amics, i no hi podria afegir res més.
Que et vas costipar tot jugant a futbol?
Vaig llegir no sé què d'una manteta i el sofà......
Estàs millor o necessites una infermera???
*)
N3fen: les ulleres poden servir de pretext (si és que cal) per que ens tornem a veure/beure. Qui sap què en podria sortir...? A falta de pan... jeje
Cosespetites: Admirar-me tu a mi? Prefereixo la complicitat, l'admiració és massa distant i la mereixo. Tens raó, no hi ha res com els amics.
Joana: No em vaig constipar. Simplement vaig dedicar la tarda de diumenge a amagar-me entre la manta el sofà, com quan era petit em llevava d'hora per veure els dibuixos. Tantes coses sota aquella manta, en aquell sofà... Només va faltar la pluja. Tot i així, una infermera no m'aniria gens malament! Molt podria curar-me! :)
buenas son tortas... ja saps on son, nomes has de trucar, portar un vinet, tabac.. i filosofia.
Mmmmm....manta, sofà, pluja...
He entrat aquí i pam! Em trobo un post amb el títol d'un post antic meu i m'ha fet gràcia! m'agrada aquest bloc!
salut
Publica un comentari a l'entrada