Fer-me gran

Acumular anys és una il·lusió
que retorna el mirall cada matí.
Aprenc dels oblits i dels errors
que no podré tornar a cometre.
Impacientment invento el futur,
enyoro el passat i l’estimo.
Però em miro les mans, respiro,
abraço amics, somric i ploro
com he fet sempre. I encara aprenc
que em sorprèn sentir-me la vida
creixent cada cop més dintre el pit.
M’escolto, em miro, em toco,
gaudeixo de mi, de fer-me gran
com qui es fa petit (vint-i-cinc cops).