Encara estic aprenent a desplaçar el meu centre de gravetat, ho reconec. No m'ho tinguis en compte si un dia sents l'olor de la nostàlgia en la meva ombra. Sé que tampoc podràs creure mai que jo també vaig ser com tu ets ara: infant, adolescent, jove. Mai creuràs, ni possiblement t'explicaré, els camins de copes excessives, de fum i calces molles, d'esgarrapades a l'esquena, d'ascensors entel•lats, de taques de pintallavis a l'escrot. No sé si sabrem recórrer els camins del respecte, l'autoritat i l'amor en un odre correcte, si és que aquest ordre existeix.
En el fons, sincerament, no sé absolutament res! Només que si mai cal escollir entre ferir-te una ungla o tallar-me un braç, tindràs un pare que, quan et deixis, t'haurà d'abraçar envoltant-te amb les cames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada