Coneixes la il·lusió dels preparatius d'una festa gran? Encarregar la carn a la botiga de menuts, comprar les verdures (àpit, fonoll, les dues coses?), el vi (ni massa bo ni massa dolent), les herbes aromàtiques (farigola, sàlvia, romaní, canyella?)... 6 hores de foc lent, colador xinès, dos dies a la nevera, al costat del cava...
Coneixes la sensació de treure els plats després del vermut i esperar que la tastin? Pots sentir ara mateix aquell moment suspès a l'aire? Recordes què se sent quan després de la remor de forquilles i salivera esclaten somriures? T'has sentit mai alquimista, camell de plaers, dealer de festivals, guspira de l'alegria? Jo sí.
Has estat mai assegut amb una torrada de pa amb tomàquet i anxova de l'Escala a una mà, i un vermut negre a l'altra i, de sobte, has sentit olor d'enganxat, de socarrim, de cremat? Has vist sortir el fum per una escletxa de la porta de la cuina? Jo també.
I de les dues situacions, la que mai puc oblidar és la segona.
Com ho fas per fugir de l'obsessió de les coses que haguéssis pogut evitar? 1 minut, una escopinya i una oliva menys, posar el gel després, parar el foc i escalfar més tard, tranquilament, mentre obrim el cava,... Mil opcions!
Però la galta s'ha enganxat. I mai sabré com hagués estat la festa sense jo mateix flagelant-me mentre els convidats, que ja han desistit d'intentar animar-me, tornen a beure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada